Vicepresident i conseller d’Economia, Hisenda i Innovació del Govern des de 2023

Antoni Costa Costa (Sant Antoni de Portmany, 1976) té una llarga experiència en la gestió econòmica pública. És Vicepresident i Conseller d’Economia, Hisenda i Innovació del Govern de Margalida Prohens. Va ser director general de Pressupostos i Finançament amb José Ramón Bauzá. Es Diplomat en Ciències Empresarials, llicenciat en Economia i màster en Hisenda Pública, Sistema Impositiu i Procediments tributaris, màster en Hisenda Autonòmica i local, i Doctor en Economia en tots els casos per la UIB. Ha exercit professionalment com a professor del Departament d´Economia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears.

És en aquests moments satisfactori el finançament de les Balears?

Certament, el finançament de les Balears s’ha vist incrementat durant els darrers anys de forma significativa, degut sobre tot als increments de recaptació tributària derivats dels tributs cedits total o parcialment. En tot cas, avaluar si el finançament és o no “satisfactori” sempre és una qüestió relativa.

Quines són en l’actualitat les mancances i virtuts per a la nostra comunitat?

Començant per les virtuts, crec que el grau actual de descentralització dels ingressos tributaris cap a les CCAA ha donat la flexibilitat i els incentius suficients al sistema per tal de que els increments d’activitat econòmica es tradueixin també amb majors ingressos tributaris. Al mateix temps, alguns fons del sistema, com per exemple el fons de garantia de serveis públics fonamentals, han mostrat un comportament molt raonable en termes d’anivellament.

Per altre banda, el sistema presenta també moltes mancances. El sistema de bestretes a compte mostra correlacions massa baixes amb l’evolució del cicle econòmic, donat que els càlculs es basen en gran mesura amb dades històriques. Alguns fons com el de suficiència provoquen comportaments erràtics i discrecionals del sistema. El sistema manté un grau insuficient d’autonomia tributària, sobre tot pel que fa als tributs cedits tradicionals i l’IRPF. Certes variables de necessitats mantenen ponderacions insuficients, per exemple la insularitat, o directament no es tenen en compte com a variables de necessitats, per exemple el cost de la vida, el creixement poblacional o la població flotant. El sistema és extraordinari i innecessàriament complex i es fa molt difícil fer prediccions del comportament futur dels ingressos derivats del sistema per cada CCAA. I el grau d’anivellament del sistema incompleix un principi important como el d’ordinalitat.

La suficiència, o l’excel·lència, pressupostàries són una utopia?

No, la suficiència, l’excel·lència o com he dit abans, el caràcter satisfactori del sistema són mesures relatives.

Vostè ha exercit càrrecs amb responsabilitat amb un Govern central del PP i ara ho fa amb un del PSOE, és més fàcil negociar amb els propis o a l’hora de parlar de doblers tots els ministres són iguals sense importar el color?

La facilitat o dificultat a l’hora de negociar depèn de múltiples factors. Per exemple, és evident que es fa molt més fàcil negociar majors recursos del Govern Central quan aquest disposa de major marge pressupostari. En tot cas, si he de parlar només de la meva experiència i valorar només el color polític del Govern Central, puc dir que m’ha resultat més fàcil negociar amb el Govern Central del PP.

Zapatero fou el gran valedor de la millora del finançament per a les Illes o aquest no és un mèrit de l’ex president?

El model de finançament de 2009 millorà el finançament respecte el model de 2001, que a la vegada millorà el finançament del sistema anterior. Totes les reformes del sistema han millorat el finançament respecte al sistema anterior.

La realitat és que des de 2009 ningú ha reformat el sistema de finançament autonòmic malgrat s’hauria de fer cada cinc anys. Ningú gosa posar-se al davant d’una negociació que mai satisfà a tothom?

Les raons que expliquen que a dia d’avui no s’hagi reformat un sistema, que s’havia d’haver reformat ja el 2014, poden ser variades i una d’elles pot ser les dificultats de satisfer totes les comunitats en un grau similar, però és evident que quan més temps transcorre des de 2014, més necessària es fa la reforma.

Què reivindicarà Balears si a la fi s’obre una negociació?

Bàsicament reivindicarem la superació de les principals mancances que ja he apuntat prèviament. No obstant, l’avanç en cotes superiors d’autonomia tributària, la major ponderació de variables com la insularitat, la inclusió de noves variables com la població flotant, el creixement poblacional o el cost de la vida i el compliment del principi d’ordinalitat, són aspectes d’especial importància a la negociació.

La inversió de l’Estat segueix essent un punt negre per a la comunitat?

Sí, les Illes Balears continuen estant a la coa pel què fa a les inversions de l’Estat i per tant, ens trobem amb nivells d’inversió inacceptables.

Vostès han davallat alguns impostos, com el de successions, el procès ha acabat o hi haurà noves passes en aquest sentit?

La política tributaria del Govern de Marga Prohens és el de les davallades d’impostos. Per tant, sempre que hi hagi suficient marge pressupostari, continuarem davallant els impostos als ciutadans de les Illes Balears.

Fins on es pot arribar pel que fa a la davallada d’impostos?

Fins on permeti el marge pressupostari i la sostenibilitat financera a mig i llarg termini de l’administració pública autonòmica, tenint en compte que aquest Govern considera molt convenient incrementar les despeses d’una forma prudent i responsable, per tal de tenir marge suficient per davallar els impostos.

Durant uns anys, es venia la idea era que amb impostos més baixos es recaptava més. Això era propaganda electoral o creu, com economista, que és real?

Com economista crec que una baixada d’impostos no es tradueix per sí mateixa amb majors nivells de recaptació tributària, però les baixades d’impostos, combinades amb reformes estructurals que impulsin l’activitat econòmica, sí poden permetre assolir l’objectiu d’un major nivell de recaptació.

Madrid concentra bona part de les grans empreses, dels majors salaris, del funcionariat d’èlit i de la inversió estatal en, per exemple, cultura. Juga amb aventatja? Fa ‘dumping’ financer a la resta de comunitats?

Certament, pot haver-hi un cert efecte “capitalitat” en el cas de Madrid, però no crec que sigui significativament més gran del que es produeix en el cas de Barcelona. No crec en cap cas que Madrid estigui fent dumping. Crec que Catalunya i la resta de comunitats autònomes han tingut la mateixa autonomia tributària i possibilitats molt similars de davallar els impostos que Madrid. De fet, a Balears crec que estam demostrant que es podien davallar els impostos i estic convençut que aquestes davallades es traduiran en bons resultats tant pel què fa als ciutadans i empreses de Balears, com a la pròpia administració pública autonòmica.

El PP fou combatiu contra la denominada ecotaxa amb Jaume Matas i José Ramón Bauzá, quines raons les dugueren a canviar tan radicalment pel que fa a aquest impost?

Les decisions de política tributària que es prengueren al passat venien condicionades per les circumstàncies o condicionants que es produïen en aquell moment. En la mesura que les circumstàncies o condicionant són clarament diferents a dia d’avui, també ho són les decisions de política tributària.