Francesc d’Assís Maura, historiador i escriptor palmesà, ha presentat en el Cercle el seu recull de poemes, dedicat a les persones que va conèixer durant un viatge de creixement personal pel nord d’Espanya, titulat “Siemprevivos”.

Mitjançant un diàleg amb Maria Dolça García, mare de l’autor, en Can Campaner, l’antiga església de Les Reparadores de Palma i avui seu de la Reial Acadèmia Balear de Medicina i d’Història, els personatges de “Siemprevivos” han reprès protagonisme des dels versos intimistes de Quico Maura.

El poeta ha cristal·litzat les històries de “persones que són en els marges dels mapes, que encara no s’han anat però ja han estat oblidades” a través de poemes dedicats a artesans, monjos, rodamons, músics i altres semblants que va conèixer durant el seu viatge.

Per a Maura, “La poesia és la màxima expressió que pot aconseguir el llenguatge perquè la poesia és tot allò que ens fa vibrar les cordes invisibles del cor.”

També és, “Tot allò que ens aporta sentit, la qual cosa ens fa ser més humans: el poema és capaç d’embellir la ruïna, fa comprendre la mort, en suavitza les rugositats de la vida, fereix quan és necessari, purifica, sana, cauteritza, n’instaura regnes i els fa caure.”

L’acte de presentació va ser prologat per l’editor i escriptor, Basilio Baltasar, qui va afirmar que: “El món s’està precipitant cap a un fracàs cultural, històric i cultural de grans dimensions. (…) d’aquí, la gran importància que tenen per al nostre món els poetes”.

Més informació en el diari Última Hora.