Les Illes Balears van iniciar el segle XXI amb les mateixes deficiències de finançament de l’estat del benestar: sanitat, educació i serveis socials, que s’arrossegaven des de la constitució de l’Estat de les Autonomies. Érem l’autonomia financerament pitjor tractada i ens sentíem lògicament perjudicats i discriminats.

El 22 de juliol del 2005, la Plataforma Cívica: ”Demanem als partits polítics un gran acord de finançament per a Balears”, impulsada pel Cercle d´Economia de Mallorca i integrada per trenta-una entitats, va presentar a tots els partits polítics amb representació parlamentària i al President del Govern d’Espanya, el manifest: “Proposta de reforma del sistema de finançament”.

La societat civil, sotasignant del Manifest, era integrada per associacions professionals, sindicats, patronals, Universitat, entre moltes d’altres entitats, que secundaven i exigien als seus representants polítics una correcció per part de l’Estat d’un infrafinançament crònic que, any rere any, dificultava el desenvolupament equitatiu dels serveis públics fonamentals.

L’actuació conjunta de societat civil, partits polítics i Govern de les Illes Balears va donar els seus fruits. Va demostrar que, en matèria de finançament, no podem resoldre els problemes per nosaltres mateixos i que poques coses poden reemplaçar la solidesa i el valor del treball conjunt. L’esforç col·lectiu va ajudar, a més, a donar cohesió i a transmetre la imatge que la societat balear funciona.
La unitat és força i fruit d’això, la reforma de la Llei de Finançament de la Comunitats Autònomes l’any 2009 va aportar millores considerables.

Amb l’anterior Llei, el dèficit era d’uns 500 milions d’euros inferior a la mitjana estatal. En l’actualitat, estem situats en la mitjana. Aconseguim el nostre primer objectiu. Encara quedava per desenvolupar el REB i millorar diverses partides pressupostàries infradotades, com ara les inversions de l’Estat en la nostra Comunitat Autònoma. Sempre hem ocupat també el darrer o penúltim lloc del rànquing d’inversions per càpita.

Activem de nou la Plataforma Cívica i al juny de 2017 presentam el document. Aquesta vegada el Manifest el van subscriure més de setanta entitats.
Les recents declaracions de la Ministra d’Hisenda respecte a la millora de les inversions de l’Estat en la nostra Comunitat, concretant el denominat Factor d’insularitat en 183 milions d’euros, són una bona notícia. Estem a l’espera de la seva publicació en el BOE.

El Cercle d’Economia vol agrair la confiança històrica dipositada com a aglutinador i felicita a tots els membres de la Plataforma Cívica pel seu suport, esforç i perseverança. Una societat unida, que fa costat als polítics legítimament triats per a un finançament just i per al reconeixement efectiu del “fet insular” que recull la Constitució, és l’exemple real i pràctic que la intel·ligència i la força col·lectives poden aconseguir assoliments que semblaven, fins fa molt poc, impossibles. L’acord, signat per la presidenta balear, Francina Armengol i la ministra d’Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, fixa el càlcul de la dotació inicial del factor d’insularitat en 110 milions per a ser inclosa en els PGE 2022. Això, inclou 73 milions més de compensació a les Illes Balears per la no inclusió en els comptes de l’any 2021. En total, l’import per a 2022 ascendeix a 183 milions. Això suposa també que, després de les dècades de treball conjunt entre les més de 80 entitats i institucions de les Illes que conformen la “Plataforma per a la reforma del sistema de finançament“ s’ha aconseguit plasmar l’esperit de “consens intel·ligent” que es va promoure des del primer dia.

La unió de la societat civil balear ja va tenir protagonisme durant la reforma de la Llei de Finançament en 2009 que va aportar millores considerables i va permetre a les Balears abandonar la cua del finançament en passar d’un saldo fiscal negatiu del 7,3% del PIB al 5,8%.

De nou, la Plataforma ciutadana va aconseguir conjuminar al gruix de la societat de les Balears davant d’una reivindicació política i social de justícia. El compromís assumit llavors es materialitza amb l’acord aconseguit en la finca de Raixa (Bunyola) el passat 22 de setembre.