“No podem deixar en mans de les corporacions l’ètica de les màquines”

Aforament complet en la Fundació Sa Nostra per a escoltar a José Ignacio Latorre, catedràtic de Física Teòrica a la Universitat de Barcelona, en la seva conferència ‘Ètica per a maquines’, organitzada pel Club Ultima Hora i el Cercle d’Economia de Mallorca.

Latorre va iniciar la seva conferència estructurant la seva intervenció en sis parts. La història de les màquines; un segle quàntic i intel·ligent; intel·ligència artificial omnipresent; problemes ètics; supremacia quàntica; i la singularitat en l’evolució de l’espècie humana pel progrés tecnològic i els canvis de vida.

L’acte va ser presentat per José María Vicens, president del Cercle d’Economia de Mallorca, qui es va referir a Latorre com un “sapiens sapiens, savi entre els savis, una persona especial i excel·lent”. Una presentació on va introduir a les de 200 persones presents en l’auditori la figura de segons Vicens, “una de les ments privilegiades del segle XXI. Un visionari únic en el món”.

El catedràtic va arrencar explicant l’evolució que han sofert les màquines i els éssers humans, fins al punt que aquestes eines tecnològiques “ja ens superen en força física i en capacitat de càlcul i d’estimacions d’ordres de magnitud”. És més, segons el catedràtic la complicació apareix quan deleguem en les màquines “la capacitat de decisió”, i és llavors quan “sorgeixen els conflictes ètics”. Aquesta problemàtica, va continuar explicant Latorre que no se solucionarà “parant el progrés tecnològic”. Ja que aquest “és imparable i l’ambició de l’ésser humà és majúscula. Si podem fer la bomba atòmica, la fem. Una altra qüestió és que decidim no utilitzar-la”.

El físic va assenyalar també els beneficis que està aportant la intel·ligència artificial (IA) a tot el nostre sistema social. “Està generant tota classe de continguts, emocions i pot prestar-nos tot tipus de prestacions, assessories i assistències personals, incloses educatives, mèdiques i judicials. Només en assistència mèdica pot processar milions de casos i milers de tractaments amb una casuística detallada i manejant dades dispars. En una assistència judicial, pot emmagatzemar tota la jurisprudència completa i manejar-la amb la major rapidesa i amb absència de biaixos”.

Latorre va explicar que la IA encara “no és perfecta” i a vegades en aquestes assistències “s’han produït errors”. Un exemple que sempre s’utilitza és el del cotxe autònom i sobre el qual Latorre va explicar el següent. “Davant dues opcions d’un atropellament inevitable la intel·ligència artificial es planteja una sèrie de dubtes i tria l’opció que segons ella és més encertada. Preguntes com atropella a un jove o a una persona major? I si la persona major té una conducta exemplar i el jove és un perillós assassí que la intel·ligència artificial del cotxe podria reconèixer?. Hem arribat a un punt en el qual ningú va imaginar que hi hauria màquines en les quals delegaríem decisions. I fins i tot es pot plantejar que sigui la intel·ligència artificial la que decideixi l’ètic”.

Un dels principals punts de la conferència de Latorre va ser el tractament que la humanitat està realitzant amb les seves dades. “Els problemes que estan apareixent amb les dades. Violació de la privacitat, malament ús de les dades personals o tractament d’aquests amb biaix comercial; és molt alarmant. Però em preocupa especialment que els nens siguin objectiu d’aquestes males pràctiques”.

“Els nens han de ser educats i protegits. Xarxes socials com Instagram o Facebook arribaran a rebre denúncies per la seva incidència negativa en els joves” ha assegurat Latorre.

Una altra qüestió que va plantejar el catedràtic és la introducció de les màquines en el món laboral i la desaparició d’algunes ocupacions tradicionals. “Estem davant diversos fronts que han de resoldre’s. El primer és el de la desaparició d’ocupacions. Les maquines estan substituint ocupacions que els éssers humans no fa falta que desenvolupin més. Al seu torn neixen nous llocs de treball. Però aquestes noves generacions no estan preparades per a exercir aquests treballs. La seva formació és inadequada, fins i tot caduca.Què farem quan ens vegem superats?. Una altra qüestió, és l’envelliment de la població. La societat viu més anys, cada vegada serem més pensionistes i menys treballadors. Qui pagarà llavors les pensions?Com mantindrem el sistema?. Podem arribar fins al punt que aquesta *IA reclami els seus propis drets. Què farem llavors?”.

La nova directriu europea per a la intel·ligència artificial és un projecte en el qual confia Latorre. Amb una sèrie de principis ètics com la supervisió humana, el respecte a la privacitat, la transparència i la diversitat. “D’aquesta manera podem protegir a la societat, perquè es pot produir una explosió d’intel·ligència de les màquines i deixar ressagada la intel·ligència humana. És una bona eina de contingència”.

Latorre va indicar que «ens trobem en una fase de programació, sense supervisió. Els parlaments han d’assumir la seva responsabilitat, però crec que en aquest segle XXI s’imposarà una correcció ètica per a la intel·ligència artificial general, i arribarà des del sector públic i supranacional. No serà fàcil, però hem d’anar en la mateixa direcció que la Carta de Drets Humans, perquè aquesta correcció ètica no podem deixar-la en mans de les corporacions privades”.

El físic va finalitzar la seva intervenció destacant que tot és programable. “Podem introduir emocions i intuïcions en una xarxa neuronal. Per això defenso una intel·ligència artificial amable. El més impressionant dels éssers humans és la seva capacitat ètica i hem de transmetre-la a la intel·ligència artificial”.

 

Aquí podreu veure la conferència completa

Josep Ferrer ofereix una audició guiada sobre “la música dels anys 70”
La junta del Cercle es reuneix amb la presidenta del Consell de Mallorca
Menú