“Estan en joc la Sanitat, l’Educació, els Serveis Socials… les inversions”

José María Vicens,
President del Cercle d’Economia de Mallorca

La Història dels Sistemes de Finançament –al nostre Estat conviuen dos models amb lògiques molt diferents, el règim foral i el règim comú– és una història inacabada i ajornada de controvèrsies i successives reformes, en part per la complexitat de compatibilitzar interessos i visions molt diferents. Al seu torn, dins del règim comú, l’arxipèlag Canari té un règim econòmic i fiscal especial, per raons històriques i geogràfiques, que s’ha regulat a més tenint en compte les disposicions de la Unió Europea sobre regions ultraperifèriques. El sistema de les comunitats règim comú, el que ens afecta en aquesta terra insular, ha estat modificat moltes vegades, l’última el 2009, incorporant successivament capes de complexitat –Fons i Subfons– amb una arquitectura que els mateixos experts titllen de fosca.

A les Illes Balears és també, des de 1983, una història d’infrafinançament persistent i reconegut fins al 2009, una història de reivindicacions intenses des de l’inici, però també una història de com la intel·ligència col·lectiva, el rigor, la determinació i la col·laboració honesta entre la societat civil i els representants polítics democràticament elegits, va poder aproximar-nos, des de la cua del sistema, “a la mitjana”, això és, a rebre “un finançament més adequat i just, atenent, en particular el fet insular”, un fet previst pels pares de la nostra Constitució de 1978 i recollit al seu article 138.1. En definitiva, una història que ha permès millorar el necessari finançament dels nostres Serveis Públics Fonamentals: Sanitat, Educació i Serveis socials entre d’altres i que els economistes estimen en 400 milions d’euros anuals i fer-ho a Formentera, Eivissa, Menorca i Mallorca. A tot això s`han de sumar les Inversions estatutàries i el desenvolupament efectiu de l’anhelat Règim Especial previst a l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears en reconeixement del fet específic i diferencial de la nostra condició d’arxipèlag.

A cap dels lectors se’ns escapa que, com reconeix la nostra Carta Magna i el Parlament Europeu, la insularitat és una desavantatge estructural permanent, que les illes s’enfrontin a desafiaments comuns, la qual cosa fa que sigui crucial adoptar solucions flexibles que tinguin en compte aquestes especificitats. El PIB i el nivell de desenvolupament de les illes europees estan per sota de la mitjana de la Unió –i dels països a què pertanyen– i que, a més, en el cas dels arxipèlags com el nostre, la doble, i a vegades triple, insularitat multiplica aquestes dificultats (la necessitat d’un hospital a cadascuna Illa Formentera inclosa, per exemple).

En aquesta història útil, el Cercle d’Economia de Mallorca –que ha complert 30 anys fidel al seu propòsit–, des de la seva independència i pluralitat, ha jugat i ho segueix fent un paper fonamental i crític, un paper clau com podràs comprovar al document que tens a les teves mans, gràcies a l’experiència i la bona feina de Joan Riera, un professional referent del periodisme de les Illes que de forma desinteressada descriu la crònica d’aquesta empresa col·laborativa i realitza entrevistes als principals protagonistes. El nostre reconeixement i agraïment a tots ells. El Cercle d’Economia de Mallorca se sent molt honrat per l’acolliment i la franquesa amb què totes les persones entrevistades (que han ocupat o ocupen càrrecs d’altíssima responsabilitat) n’han aportat la valoració i les seves opinions clares.

Tant de bo que aquestes pàgines serveixin com una altra aportació del Cercle –i que es pot rellegir–, perquè aquesta terra estimada vagi prenent consciència del que ens juguem i ens permeti alinear esforços per recuperar i mantenir el camí del nostre progrés i benestar.

José María Vicens
President del Cercle

Desembre 2024