Els avanços i millores en el finançament autonòmic i el Règim Especial per a les Illes Balears, han estat sempre motiu de satisfacció pel CERCLE en general i per a la meva presidència, en particular, la qual vaig deixar l’estiu de l’any 2018.

En el seu moment i partint de com es mesura la riquesa i què es fa amb els impostos que paguem, malgrat la millora en la situació d’infrafinançament, continuava havent-hi un maltractament per a les Illes Balears, ja que, comunitats autònomes amb una capacitat de recaptació inferior, n’obtenien recursos molt superiors. A més, no es tenien en compte el preu de la insularitat en el cost de la vida.

Tot això ho vàrem plantejar a la societat civil, vàrem consensuar un manifest que denunciava aquesta arbitrarietat en el repartiment dels recursos i vàrem demanar un model de finançament basat en la solidaritat, l’equitat entesa com l’accés als serveis públics independentment de les capacitats fiscals, l’absència de privilegis, el respecte al principi de ordinalitat, una redistribució de recursos vinculada al bon ús que es faci d’aquests, la simplicitat, l’eficàcia i la transparència.

L’acord unànime de les entitats socioeconòmiques i partits polítics va ser una de les nostres majors satisfaccions pel reconeixement implícit al nostre treball, credibilitat, lideratge i independència politicoeconòmica.

Més de vuitanta entitats es varen adherir a l’objectiu d’aconseguir que les Illes Balears fossin reconegudes, en matèria de finançament, en funció de les aportacions que es feien, atesos els fets característics propis de la nostra comunitat autònoma com promulga la Constitució espanyola.

Així ho vàrem transmetre al Parlament, seu de la sobirania popular, i es va poder constatar la unanimitat de criteri sobre aquest tema.

Vàrem estar d’acord que, en una Comunitat amb els recursos limitats, no és possible millorar en temes primordials com la salut, l’educació i les oportunitats sense un finançament just i equitatiu. Com va evocar Ramon Llull i també vaig citar en l’acte: “El que no es posseeix a si mateix, és extremadament pobre”.

Pocs dies després varen començar els grups de treball per a la reforma del finançament, la qual cosa representa tot un èxit de la societat balear. Com a President del Cercle, sempre em va satisfer anar complint els objectius estratègics del Cercle que es resumeixen a mantenir-lo independent, així com col·laborar activament amb els agents públics i amb la societat per a ajudar a la revitalització del model econòmic i contribuir-hi al benestar de la societat balear.

No obstant això, m’hauria agradat haver aconseguit algun avanç en la introducció del concepte “d’eficiència pública”; en el Govern balear, els Consells Insulars i els organismes públics vinculats, ja que vàrem debatre les variacions de la pressió fiscal, però no aconseguirem un compromís de millora en la gestió pública després d’una anàlisi detallada de l’organització i operativa dels diferents organismes públics.

També lamentem que el Consell Insular de Mallorca no avancés amb la nostra proposta que presentem conjuntament davant el Parlament Europeu de l’Itinerari Cultural Europeu dedicat a l’humanista mallorquí Ramon Llull. Vàrem fer grans esforços per a dissenyar-ho i estructurar-ho, però mai no s’ha arribat a materialitzar.El Cercle és una associació sense ànim de lucre, un ens de pensament i debat que no rep subvencions ni ajudes, preservant així la seva independència, i no està capacitat per a escometre totes les fases del projecte. La ruta s’emmarcaria en espais concrets de països com Espanya, França, Itàlia, Alemanya (conforme a la importància de la Universitat de Friburg sobre la temàtica lul·liana), Tunísia, Algèria, Xipre, Armènia i Israel.

Malgrat la proximitat de la celebració de l’Any Ramon Llull i a la potencialitat del projecte per a incentivar una creació de riquesa imbricada directament amb la cultura, no va tirar endavant. S’ha d’esmentar que totes aquestes iniciatives en les quals participa el Cercle requereixen de molt de temps i treball.

Quant al finançament, l’estiu del 2018 vaig deixar la presidència del Cercle i en la negociació de 2019 es va aconseguir, entre altres coses, situar a les Balears en la mitjana nominal.

Respecte a la negociació, el nou diàleg sobre el finançament torna a incidir en el principi d’ordinalitat, així com la necessitat d’un major reconeixement de la insularitat, de l’impacte del creixement poblacional i de la influència dels fluxos de la població flotant. El Cercle ja ha emès el seu parer mitjançant una nota d’opinió, conjunta amb el Cercle de Menorca, en la qual alerta dels efectes de la supressió del Fons de Competitivitat o de la imputació del denominat IVA col·legial, que pot fer perdre competitivitat a les Illes.