El Cercle participa en la 1a Cimera Illes Balears – Comunitat Valenciana

El president del Cercle, Josep Maria Vicens, ha intervingut a la taula redona amb el títol “Reivindicació de la perifèria” en la qual s’ha parlat, entre d’altres temes, d’avançar en els nivells de co-governança i capacitat en la presa de decisions de les comunitats autònomes i les administracions estatal i autonòmiques, i cap a una millor distribució de recursos per a les autonomies mitjançant el sistema de finançament i de les inversions estatals.

En la taula de debat, que comptava amb l’assistència dels presidents de la Comunitat Valenciana i la Balear i les seves delegacions, el president del Cercle d’Economia ha emfatitzat l’important paper del Cercle en la millora del Finançament que es va pactar en 2009, en l’època del president autonòmic Francesc Antich -que també hi era present- passant del furgó de coa, 22 punts percentuals per sota, a situar-se per sobre de la mitjana, una quantitat molt significativa entre els 400 -500 milions d’euros anuals.

No obstant això, Vicens ha subratllat la lentitud i les dificultats del reconeixement del “fet insular”- previst pels pares de la Constitució de 1978- com un dret que ha de ser tengut en compte per establir l’adequat i just equilibri econòmic entre els diferents territoris d’Espanya, amb vista al compliment real i efectiu de la solidaritat interterritorial.

Dues dècades després, es va signar la primera Llei 30/1998, de 29 de juliol del Règim Especial de les Illes Balears, que estava subjecta a innombrables comissions mixtes entre l’Estat central i l’autonomia que no es van materialitzar. Han hagut de passar altres 21 anys més, perquè es promulgàs el Reial Decret, de 22 de febrer, de 2019 que concretava, entre altres accions pendents, l’establiment del “Factor d’Insularitat” com a dotació específica que ha d’incloure’s en els Pressupostos Generals de l’Estat per a garantir, almanco, “la mitjana de les inversions” que ajudin a pal·liar els desequilibris de la insularitat que afecten a tres milions de persones dels 47 que té el nostre país i que segueix sense desenvolupar-se 41 anys més tard.

D’altra banda, Vicens va comentar que, “amb la pandèmia que hem i estem sofrint, hem quantificat l’enorme importància del turisme a Espanya com a motor econòmic, de l’ordre de magnitud del que suposa el finançament autonòmic.”

 

Amb la pandèmia que hem i estem sofrint, hem quantificat l’enorme importància del turisme a Espanya com a motor econòmic, de l’ordre de magnitud del que suposa el finançament autonòmic


 

En aquest sentit, segons dades analitzades pel Cercle d’economia de Mallorca, dels 91.911 milions d’euros de despesa turística internacional, els territoris insulars aporten, ni més ni manco, que el 35%:  14.843 milions les Illes Balears i 16.854 l’arxipèlag canari. En un moment en què es parla de turisme sostenible, a Espanya ens van visitar abans de la pandèmia 84 milions de turistes internacionals (1,78 Turistes/Resident). Aquest indicador és de 1,9 a València, 6 a les Canàries i de 12 a Balears el que ha de ser tingut en compte ,sens dubte, en la creació o reposició d’infraestructures necessàries (transport, energia, recursos hídrics, residus.).

Per això, el Cercle insta els Governs presents, i als seus Consellers d’Hisenda i de Model Econòmic, a actuar amb determinació, sensibilitat i celeritat en el desenvolupament del dret constitucional destinat a compensar els efectes de la insularitat a Balears, que tampoc té la consideració de regió “ultraperifèrica “ com les Canàries.

Francesc Antich detalla els “Reptes i desafiaments de l’Autoritat Portuària de Balears”.
Sergio Vila-Sanjuán presenta en el Cercle una biografia de Baltasar Porcel
Menú