Discurs de Bernat Bonnin, nou president del Cercle d’Economia de Mallorca

Paraules de Bernat Bonnin a l’Assemblea de Socis del Cercle d’Economia celebrada el 20 de juliol de 2026
_

«Vicepresident i conseller d’Economia,

Autoritats,

Socis i amics del Cercle d’Economia,

Senyores i senyors,

Permeteu-me començar expressant el meu agraïment per la confiança que han dipositat en mi per assumir la presidència del Cercle d’Economia de Mallorca.

Assumeixo aquesta responsabilitat amb il·lusió, amb humilitat i amb un profund respecte cap a totes les persones que, al llarg dels anys, han contribuït a convertir aquesta institució en un espai de reflexió independent, de diàleg constructiu i de compromís amb l’interès general de la nostra societat.

Vivim temps de canvi.

La velocitat de les transformacions tecnològiques, econòmiques i geopolítiques és probablement més gran que en cap altre moment de les últimes dècades. Noves tecnologies, noves formes de producció, noves relacions comercials i noves demandes socials estan redefinint el món en el qual vivim.

Davant d’aquesta realitat, el paper del Cercle no és únicament analitzar el present.
La nostra responsabilitat és ajudar a pensar el futur.

I fer-ho amb una mirada àmplia, rigorosa i allunyada dels cicles polítics o de les urgències del dia a dia.

Mallorca i Balears són avui una societat pròspera.

Hem estat capaços de construir una economia oberta al món, generadora de riquesa i reconeguda internacionalment. Disposem d’empreses competitives, infraestructures modernes, una extraordinària qualitat de vida i una capacitat d’atracció que moltes regions europees desitjarien tenir.

Tot això ha estat possible gràcies a l’esforç de diverses generacions d’empresaris, treballadors, emprenedors, professionals i institucions. Ho hem de reconèixer, valorar i protegir-lo.

Però protegir-lo no significa romandre immòbils.

Significa preparar-nos per al futur.

Els estudis que anem analitzant des del Cercle en els últims anys mostren una realitat que mereix la nostra atenció. Les Balears destaquen per la seva capacitat de generar activitat econòmica, atraure població i inversió i projectar una imatge extraordinàriament positiva a l’exterior.

Tanmateix, també mostren algunes vulnerabilitats que no podem ignorar: una dependència excessiva d’un nombre limitat d’activitats econòmiques, una insuficient generació d’innovació pròpia, dificultats per atreure i retenir determinats perfils professionals i un teixit empresarial que necessita guanyar dimensió i capacitat de creixement.

No es tracta d’un problema immediat.

Es tracta d’una responsabilitat a llarg termini.

I precisament per això hem de començar a actuar avui.
Vull deixar molt clar que quan parlem de diversificació econòmica no estem parlant de substituir allò que funciona.

No estem parlant de qüestionar el turisme.

El turisme ha estat una extraordinària història d’èxit col·lectiu. Ha generat prosperitat, ocupació i oportunitats per a milers de famílies balears. Ha permès modernitzar les nostres infraestructures i ha situat les nostres illes en el mapa mundial.

El nostre objectiu no és canviar el model econòmic de les Balears.

El nostre objectiu és completar-lo.

Afegir nous pilars que reforcin la nostra capacitat de crear riquesa, generar oportunitats i afrontar amb més seguretat els desafiaments del futur.

Diversifica per enfortir, no per substituir.

Amb aquest esperit, m’agradaria que durant els pròxims dos anys el Cercle concentrés bona part de la seva activitat en set grans àrees estratègiques.

La primera és la Ciència i la Tecnologia.

El coneixement és la matèria més valuosa del segle XXI.

Les regions que lideraran el futur seran aquelles capaces de transformar coneixement en innovació, innovació en empreses i empreses en prosperitat.

Hem d’impulsar la recerca, la transferència tecnològica, la digitalització, la intel·ligència artificial, la microelectrònica, l’automatització i totes aquelles activitats capaces de generar valor afegit des del coneixement.

La segona és la Cultura.

Perquè la cultura no és únicament patrimoni o creació artística.

La cultura és identitat.

És creativitat.

És pensament crític.

I també és un factor de competitivitat.

Les societats més innovadores solen ser també les societats culturalment més dinàmiques.

La tercera és la dels Recursos i l’Economia Blava.

Vivim envoltats pel mar.

La nostra condició insular ens obliga a mirar a la Mediterrània no només com a part del nostre paisatge, sinó com una font d’oportunitats vinculades a la sostenibilitat, la recerca marina, la biotecnologia, l’energia i la gestió intel·ligent dels recursos naturals.

La quarta és Europa.

Les Balears no pot entendre el seu futur al marge d’Europa.

Europa representa un espai d’estabilitat, innovació, cooperació i valors compartits.

Hem de reforçar la nostra participació en projectes europeus, estrènyer vincles amb altres regions innovadores i aprofitar millor les oportunitats que ofereix el projecte europeu.

La cinquena és l’Espai Jove i el Talent.

Probablement la més important de totes.

Cap societat pot aspirar a un futur millor si els seus joves no troben oportunitats per desenvolupar-se.
Necessitem escoltar més les noves generacions, afavorir la seva participació i crear les condicions necessàries perquè el talent pugui quedar-se, tornar o venir a les nostres illes.

La sisena és l’Economia i el Finançament.

Necessitem empreses més productives, més innovadores i amb més capacitat de creixement.

Necessitem facilitar l’accés al finançament, impulsar l’emprenedoria i afavorir la creació d’activitats econòmiques capaces de competir en mercats globals.

Perquè sense creació de riquesa no hi ha benestar sostenible.

I la setena és el Turisme.

Sí, el turisme també ha de formar part d’aquesta agenda.

No com un sector del passat, sinó com un sector de futur.

El nostre repte no consisteix a créixer en nombre de places sinó créixer en valor afegit, a tenir un turisme cada vegada més sostenible, i capaç de generar més valor per a la societat en el seu conjunt.

Senyores i senyors,

Aquestes set àrees no constitueixen un programa tancat.
Són una invitació al diàleg. Una invitació a pensar junts. Una invitació a construir una visió compartida per a les pròximes dècades.

El Cercle d’Economia vol continuar sent un espai obert on les idees es puguin debatre amb llibertat, respecte i independència.

Volem col·laborar amb les institucions, amb les universitats, amb les empreses, i volem col·laborar amb tota la societat civil.

Perquè els grans desafiaments del nostre temps no es poden resoldre des d’una única organització ni des d’una única administració.

Requereixen cooperació. Requereixen lideratge, i requereixen visió a llarg termini.

M’agradaria concloure amb una reflexió senzilla.

Les generacions que ens van precedir ens van deixar una Mallorca més pròspera de la que van trobar.

La nostra responsabilitat consisteix a fer exactament el mateix.

No administrar únicament el present, sinó preparar el futur.

Perquè la millor manera de protegir el que avui funciona és construir, des d’ara, les oportunitats que necessitarem demà.

Moltes gràcies.»

Paraules de comiat del President, José María Vicens
Cercle d’Economia de Mallorca