– És important que es reconegui “ara i per primera vegada el factor d’insularitat” ha afirmat José María Vicens, president del Cercle d’Economia de Mallorca.

“No hi ha coses urgents, sinó endarrerides” ha explicat José María Vicens, president del Cercle d’Economia de Mallorca, després de finalitzar la reunió mantinguda entre la Plataforma de Finançament i membres del Govern de les Illes Balears durant la tarda d’avui. En aquesta s’ha donat a conèixer als assistents el paquet de mesures que s’aplicaran en aquesta primera fase del Règim Especial de les Illes Balears mitjançant un Decret llei que s’aprovarà demà.

“La llei 30/1 de 1998 de Règim Especial d’Illes Balears ja contemplava potencials mesures, que moltes d’elles, 20 anys més tard, encara no s’han desenvolupat, esperem que amb aquest nou REIB no passi el mateix” ha afirmat Vicens.

Segons el president del Cercle, el Govern dels Illes Balears ha informat que les mesures fiscals del nou REIB s’hauran de posposar i aniran en un avantprojecte de llei que haurà d’aprovar el nou Govern. “Ens genera certa inseguretat que aquests punts es vagin a dur a terme més endavant. Els terminis s’allargaran i correm el risc que aquest tema es dilueixi amb el temps”.

Els membres de la plataforma -que agrupa 75 entitats- han afirmat que a partir d’ara “comença un procés d’anàlisi rigorosa des del punt de vista social, econòmic i jurídic, de la lletra gran i petita del nou REIB una vegada es publiqui en el BOE.

Des de la Plataforma han volgut recordar que el REIB “no és un privilegi”, ja que la Constitució reconeix de manera particular en el seu article 138 el fet insular, com un element diferencial que ha de ser tingut en compte per al just equilibri econòmic entre els territoris. La insularitat i la doble insularitat balear generen un conjunt de desavantatges que han de ser corregides o compensades, ja que afecten múltiples àmbits de la nostra economia com a les activitats productives, a les infraestructures i al consum. “El REIB no és doncs cap privilegi sinó una necessitat recollida també en l’Estatut d’Autonomia de Balears i una cosa comuna en la Unió Europea com a element de cohesió territorial i solidaritat”.

Respecte a les inversions de l’Estat, el fallit projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2019 tornava a situar a la nostra Comunitat en la cua de les inversions per càpita, 135 euros per habitant, quan la mitjana espanyola és de 265 euros per càpita. En termes absoluts 18 milions d’euros menys que els 153 milions d’euros aprovats en els pressupostos del 2018. “Aquests pressupostos van suposar una gran decepció i perplexitat entre la comunitat balear” ha afirmat José Vicens.

El president de l’entitat mallorquina ha volgut aprofundir en el tema assegurant que això es deu al fet que “no hi ha criteri racional, excepte el nostre poc pes polític, que expliqui per què sempre estem en la cua, i habitualment per sota del 50% de la inversió mitjana per càpita”. El propi Govern quantifica en 1.771 milions d’euros l’import que ha deixat d’invertir l’Estat a Balears els últims deu anys per no estar en la mitjana d’inversió. Una situació que Vicens ha titllat de “insostenible”.

factor d’insularitat

Encara que des del Cercle també han ressaltat la importància que es reconegui “ara i per primera vegada el factor d’insularitat”. Un factor que  ens situï ,com a mínim, en la mitjana de les inversions estatals territorialitzades. “Suposa un pas molt important, però no suficient”. Aquesta mesura estava contemplada també en la Llei 30/1 de 1998 i en la proposta  “Cap a un nou REIB” que es va presentar fa 3 anys i amb presència de tots els partits polítics i societat civil.

Finalment Vicens ha volgut recordar als partits amb parlamentaris en el Congrés de Diputats que disposen d’un instrument eficaç, el vot, “per a defensar les demandes dels ciutadans de Balears sobre el REIB i les inversions de l’Estat”.