Xisco Antich, ens ha deixat massa aviat. Però no és de la mort del que parlarem, perquè quan els homes bons i grans com ell es moren, les seves contribucions continuen vivint.“Només es moren els oblidats”, va deixar ben escrit el metge, escriptor i acadèmic Gregorio Marañon. Així que avui hem de parlar de viure i de donar.

La mort de Xisco Antich ens fa més petits perquè ell és una part fonamental d’aquesta terra insular, i que ell va fer una mica més gran i més pròspera. Si mesurem el valor d’una persona pel que dona i no pels reconeixements que rep, Xisco Antich era un home que donava, i molt, i tots hi estem en deute impagable. Va donar els millors anys de la seva vida per millorar moltes coses, com el finançament dels serveis públics fonamentals (sanitat, educació i serveis socials) i el nostre benestar.

Però, com els passa a molts de vosaltres, els que el coneixem de prop, sentim també la pèrdua en un nivell molt més personal i individual. I hem pres la decisió d’atessorar-ne el record. Amb reconeixement i agraïment, els nostres cors i els nostres records estan amb vosaltres en aquest moment difícil. Volem que la seva estimada família, la seva família política i els seus amics sàpiguen que nosaltres també ho trobem a faltar.

Moltes gràcies per tot, Xisco estimat.