Margalida Prohens, presidenta del Govern de les Illes Balears, ha rebut en audiència als membres de la Junta Directiva.
Prohens, acompanyada del vicepresident, Antoni Costa, ha manifestat el seu reconeixement i felicitació a la nova Junta Directiva del Cercle, per posar-se al capdavant d’una associació de gran prestigi, molt respectada per les institucions i molt necessària en aquests moments.
Bernat Bonnin, president, ha recordat que la missió del Cercle és participar en el debat públic des del rigor i la independència, traslladant les inquietuds de la societat balear, per a millorar la vida econòmica de les illes i contribuir al progrés i al benestar social.
Durant la reunió el president del Cercle ha traslladat les següents inquietuds:
1. Productivitat i diversificació del model econòmic
Per als objectius que es planteja el Govern per a millorar la productivitat i augmentar el pes d’activitats de major valor afegit en l’economia balear, Seria possible establir indicadors públics que permetessin avaluar periòdicament aquest canvi de model?
2. Ciència, tecnologia i indústria: construir un veritable ecosistema
Podríem definir una estratègia tecnològica balear a deu anys, concentrant recursos en alguns àmbits en els quals les Balears pugui aspirar a aconseguir massa crítica i reconeixement exterior?
3. Talent, formació i connexió universitat-empresa
Estem formant avui a les persones que necessitarà l’economia balear d’aquí a deu anys? Com podem millorar la connexió entre educació, universitat i empresa i facilitar el retorn i l’atracció de talent?
4. Habitatge: a més d’un problema social, un problema econòmic
Com podem augmentar de manera significativa l’oferta d’habitatge accessible per a residents i treballadors sense continuar incrementant indefinidament la pressió territorial?
5. Capacitat de les illes: població, recursos i infraestructures
Disposem d’una planificació que ens permeti saber quines necessitats d’aigua, energia, mobilitat, habitatge i serveis públics tindrà Balears dins de quinze o vint anys en funció de diferents escenaris de població i activitat econòmica?
El Sr. Costa ha pres la paraula per a exposar la situació econòmica de la comunitat autònoma i les línies estratègiques d’actuació previstes pel govern:
1. Diagnòstic de la situació econòmica.
• Preocupació pel PIB per càpita: S’ha constatat amb preocupació la tendència a la baixa i de manera continuada del PIB per càpita en la nostra Comunitat Autònoma.
• Informe FENIX: El Sr. Costa ha fet referència a l’informe FENIX, elaborat per un grup d’acadèmics a Catalunya, el qual ha evidenciat les febleses estructurals del nostre model econòmic actual i la urgent necessitat d’implementar correccions.
• Dependència sectorial: S’ha recordat als assistents que l’economia balear presenta una alta dependència sectorial, corresponent un 85% al sector serveis i un 45% específicament al sector turístic.
2. Pla de contingència i mesures estratègiques.
El Vicepresident ha informat que el pla d’acció s’està articulant formalment entorn de dos eixos temporals diferenciats:
-Mesures a curt termini (Contenció de l’oferta):
o S’ha determinat procedir a la contenció del volum de places d’allotjament turístic sota la premissa de «ni una plaça més».
o S’ha impulsat la intensificació de la lluita activa contra l’oferta il·legal.
o L’objectiu prioritari d’aquestes accions ha estat frenar el creixement per a focalitzar els esforços en la millora de la productivitat, garantint així el dinamisme econòmic sense prescindir del turisme, sinó evolucionant cap a una altra manera de fer turisme.
– Mesures a llarg termini (Transformació del model):
o S’ha realitzat una aposta decidida per la innovació, l’economia del coneixement i la cultura a través del desenvolupament d’un Pla de Ciència, Tecnologia i Innovació.
o S’ha emfatitzat la necessitat absoluta d’una estreta col·laboració públic-privada. L’Administració Pública ha d’actuar únicament com un ens facilitador, sent imprescindible la implicació directa dels empresaris per a culminar amb èxit la transformació econòmica.
3. Problemàtica de l’habitatge
Finalment, el Sr. Costa ha assenyalat que el problema de l’habitatge no admet una resolució viable a curt termini a causa de l’enorme dèficit d’oferta al qual s’enfronta la Comunitat.
Els membres de la junta han pres la paraula per a compartir les seves preocupacions i punts de vista sobre la situació actual de l’habitatge a les Balears:
• Emergència en habitatge: Han recordat que el mateix Banc d’Espanya ja parla d’una situació d’«Emergència Nacional» quan es refereix al problema de l’habitatge.
• Preocupació per la llei de projectes residencials estratègics: Han mostrat molta inquietud pel risc que la llei de projectes residencials estratègics es quedi en lletra morta o sigui una llei fallida.
• Obstacles principals: Han advertit que aquest fre pot haver-se de sobretot a dos motius: la falta de personal per a gestionar-la i el bloqueig constant que hi ha amb el tema dels recursos hídrics.
Tot seguit, ha pres la paraula la Presidenta del Govern, per a detallar les línies estratègiques de l’Executiu en matèria d’habitatge, sostenibilitat demogràfica, fiscalitat, simplificació administrativa i mobilitat:
1. Polítiques d’habitatge i gestió de sòl
• Projectes residencials estratègics: L’equip de govern està molt damunt dels projectes residencials estratègics, fixant com una prioritat absoluta el seu desenvolupament. Aquesta acció ha permès l’alliberament immediat de sòl que, d’una altra manera, hauria requerit un termini d’espera de fins a deu anys.
• Orientació al resident: S’ha determinat que la totalitat de les polítiques d’habitatge s’orientaran als residents de les illes, evitant qualsevol mesura que pugui incentivar o contribuir al creixement demogràfic de la regió.
• Seguretat jurídica i avantatges fiscals: L’Executiu ha considerat prioritari promoure avantatges fiscals que incentivin i ajudin a la compra d’immobles, amb especial focus en el col·lectiu jove. Així mateix, s’ha apostat per reforçar la seguretat jurídica dels propietaris per a mobilitzar el volum d’habitatges buits.
2. Sostenibilitat del model i infraestructures
• Recursos hídrics: S’ha treballat activament per a agilitzar i optimitzar les gestions dependents de l’àrea de Recursos Hídrics.
• Pressió demogràfica i serveis públics: Ha subratllat que, si bé l’economia regional es mostra molt forta, s’enfronta alhora a enormes desafiaments derivats d’un creixement indefinit que resulta insostenible. Com a reflex d’aquesta pressió, s’ha constatat que en els últims tres anys s’hagin expedit 75.000 noves targetes sanitàries i el sistema educatiu ha absorbit un increment de 4.000 alumnes anuals.
• Mobilitat i infraestructures: En matèria de transports, el Govern manté la seva aposta decidida pel desenvolupament ferroviari com a eix vertebrador de la mobilitat, amb l’objectiu de connectar tots els punts clau del territori, incloent-hi l’aeroport.
3. Impuls econòmic i simplificació administrativa
• Models d’activació: S’ha exposat que l’enfortiment del model econòmic s’ha de fer activant dues palanques fonamentals: la simplificació burocràtica i la millora de la fiscalitat.
• Unitat Acceleradora de Projectes estratègics: S’ha informat de la posada en marxa d’aquesta unitat de gestió, la qual ha rebut més de 50 propostes d’inversió durant el seu últim any d’activitat.
Per a finalitzar la seva intervenció, Marga Prohens, ha valorat molt positivament la reunió i ha sol·licitat la col·laboració franca i oberta amb el Cercle com a entitat de referència en representació de la Societat Civil, demanant seguir amb reunions periòdiques.
