Entitats cíviques i socials analitzen les principals problemàtiques dels sectors de turisme, restauració i d’agricultura i ramaderia

El Cercle d’Economia de Mallorca i la Cambra de Comerç de Mallorca es van reunir en la tarda d’ahir amb diferents entitats socials de Balears per a tractar la difícil situació que travessa la comunitat durant aquesta crisi del COVID-19 i els efectes que està tenint en els sectors de turisme, restauració i agricultura i ramaderia

Mitjançant les ponències de Joan Company, president de Asaja; Alfonso Robledo, president de Restauració Caeb; i Tolo Deya, expert en Turisme i Hostaleria, els més de 20 representants de diferents entitats empresarials presents en la reunió han pogut conèixer les problemàtiques que afecten cada sector i les principals necessitats.

Com a representant d’una de les associacions més importants del sector primari, Company va exposar les complicacions que sofreixen els professionals de l’agricultura i ramaderia per a tirar endavant. “Vivíem una situació complicada abans de la crisi del COVID-19, això només ho ha agreujat encara més. Estem davant una possible fallida tècnica del sector si no apliquem solucions imminents”.

“Un nou entorn normatiu” científic, àgil, econòmic i senzill que beneficiï a la comunicació entre l’administració, l’empresari i el consumidor; la creació de “un Règim Especial de les Illes Balears agrari” que equipari els drets i la vida dels professionals de la península i els de l’illa; la conscienciació del “consum de producte local” per part de la societat balear; i la potenciació dels “sistemes de regadiu” en balears més eficients i sostenibles però econòmics i abast dels empresaris. Aquestes van ser les principals demandes que Company va plantejar davant els presents com a eines de millora immediata del sector.

D’altra banda, Alfonso Robledo, president de Restauració Caeb, va plantejar un escenari també “preocupant” per al seu sector. “Tenim por a l’obertura perquè la falta d’ajudes útils i diàleg amb l’administració pot suposar el tancament de gran part de la restauració de Balears”. Enfocant la seva ponència en “una millor explotació dels ERTES” i en la seva ampliació com a eina amb la qual els restauradors puguin treballar “d’una manera àgil i senzilla” Robledo va repassar el greu escenari que se’ls pot presentar als empresaris durant les pròximes setmanes.

“A Balears comptem amb 9.000 empreses dedicades a la restauració. Aquests sobreviuen perquè el nostre model està preparat per a rebre 13 milions de turistes a l’estiu. Sense aquesta quantitat de visitants les empreses no poden sobreviure. Per això, necessitem que als ERTEs de Força Major se’ls afegeixin complements que ens permetin introduir i extreure empleats segons el moment; i alhora puguem beneficiar-nos de les ajudes estatals. Sense una coordinació públic-privada estreta correm un greu risc i tenim molta por”.

Tolo Deià, professor de la facultat de turisme de la UIB, va ser l’encarregat de tancar aquest cercle de ponències realitzant un recorregut pel panorama actual de Balears i intentant visionar el futur turístic de les nostres illes. “El nostre turisme es basa en el model de masses. Competim gràcies a aquest model, és la nostra major fortalesa. Si no funciona correctament sofrim tots”.

La crisi del COVID-19 segons l’economista ha deixat un escenari “molt complicat” per a Balears. La impossibilitat de desenvolupar adequadament el nostre model pot produir un sever cop sobre “els petits hotelers i l’oferta turística complementària”. A més, a aquesta situació segons Deià cal afegir-li la “poca importància” que se li està donant al turisme des del Govern central. “No estan entenent el greu forat econòmic que poden produir si no es prenen mesures encaminades a pal·liar la nostra falta de turistes. Sembla que no estan escoltant al nostre govern autonòmic. Uns van d’una banda i els altres per un altre”.

Deià va reclamar la unió de les entitats i la coordinació amb l’administració pública local com a “eina de pressió” de cara a l’Executiu Nacional. “No disposem d’uns diputats independents com Canàries, però hem de coordinar-nos tots. Empresaris i polítics, hem de fer un front comú, perquè la nostra comunitat corre un greu perill” va finalitzar

Formació d’una plataforma

Recollint el testimoni plantejat per Deià, els presents van decidir conformar aquesta nova plataforma que pretén servir a les associacions com a projecte comú amb el qual els empresaris puguin plantejar les seves principals reivindicacions davant les diferents administracions públiques. Una unió que vol servir per a pal·liar els greus efectes que està provocant la crisi del COVID-19

Finalment, els representants han decidit tornar a citar-se durant les pròximes dates per a continuar planejant el document marc en el qual es plasmin les seves necessitats i les solucions pertinents. Un projecte unificat que permeti a Balears sortir d’aquesta problemàtica salvant al major nombre d’empreses possibles.

La videoconferència va comptar amb representants de CAEB, PIMEM, CES, Federació Hotelera (FEHM), Cercle d’Economia de Menorca, ASAJA, Impulsa Balears, Federació del transport (FEBT), UIB i les Cambres de comerç de Mallorca i Menorca.

Els Cercles de Mallorca i Menorca col·laboren per a presentar mesures concretes de recuperació
Propostes dels Cercles de Mallorca i Menorca sobre actuacions urgents
Menú