Sobre la negociació del Nou Model de Finançament
Nota d’Opinió conjunta emesa per Cercle d’Economia de Menorca i Cercle d’Economia de Mallorca
El finançament adequat dels serveis públics fonamentals constitueix un repte de gran rellevància per a les Illes Balears, perquè d’ella depèn el benestar present i futur de la seva ciutadania. Serveis essencials com la sanitat, que garanteix l’atenció sanitària i la cura de les persones; l’educació, que forma als joves i professionals; les prestacions socials per a majors i persones vulnerables; i les inversions en infraestructures, entre altres àmbits, són pilars bàsics del nostre Estat de benestar. Per aquest motiu, des de fa dècades, els Cercles d’Economia de Menorca i Mallorca han reclamat amb insistència la unió de forces entre partits, institucions i agents socials per a aconseguir un sistema de finançament transparent, adequat i just per a l’arxipèlag.
Cal recordar que la Constitució espanyola reconeix, des de fa 48 anys, el “fet insular” com un element essencial a considerar per a garantir l’equilibri territorial i el principi de solidaritat. Així ho estableix l’article 138, que subratlla la necessitat de tenir en compte les particularitats dels territoris insulars en la distribució dels fons públics. Canàries, com una altra comunitat insular, compta amb un règim econòmic i fiscal especial, regulat atenent les disposicions de la Unió Europea per a les regions ultraperifèriques. Un règim al qual les Illes Balears no poden acollir-se per no tenir aquesta consideració, malgrat tenir un règim fiscal propi sens dubte insuficient.
En un territori petit, fragmentat i allunyat del continent com el de les Illes Balears, concorren desavantatges permanents que han de ser compensades. Així ho reconeix la resolució del Parlament Europeu del 7 de juny de 2022. La necessitat de prestar serveis públics fonamentals amb qualitat i equitat a Formentera, Menorca, Eivissa i Mallorca és inqüestionable: hospitals amb especialistes de primer nivell, centres educatius de qualitat, accés a recursos escassos com l’aigua, energia suficient i habitatge digne, entre altres. A més, el transport —tant marítim com aeri— és fonamental per a persones i mercaderies, ja que el 90% dels productes de consum i matèries primeres necessaris per a satisfer les necessitats de la població resident (1.200.000 persones, xifra en continu augment, a un ritme que triplica la mitjana estatal, al mateix temps que altres comunitats es buiden) i dels 20 milions de visitants anuals depenen d’aquests mitjans. D’altra banda, les exportacions industrials es veuen clarament perjudicades per l’impacte dels nolis.
Les últimes dècades han transformat aquest petit i fràgil territori pluriinsular —el més petit de l’Estat, fràgil i vulnerable com va demostrar la pandèmia de covid— en una autèntica locomotora econòmica, encara que no exempta d’impactes negatius que es concreten en el descens del PIB per càpita i l’afectació a la indústria, l’agricultura i el territori. Malgrat això, les Illes Balears són la segona comunitat de règim comú que més aporta per habitant a l’Estat, només superada per Madrid, segons el model de finançament vigent des de 2009. Aquest model, ja obsolet i caducat des de 2014, és objecte de revisió per part del Ministeri d’Hisenda, en un context de gran debat mediàtic i polític.
De moment, són molt incerts els resultats de la proposta, amb llums —agilitació, simplificació del model, menor desviació entre territoris…— i ombres. La proposta del Govern augmenta lleugerament el nostre finançament actual, però considerem que és clarament millorable en el mode en què s’ajusta a la població per necessitats de despesa, perquè no tracta adequadament la realitat de les Illes: la insularitat, el ràpid augment demogràfic, la població flotant, l’estacionalitat econòmica, la ordinalitat i el cost de la vida, històricament més elevat en l’arxipèlag. Si ens atenim a les xifres ministerials, el saldo entre el que es rebrà per la nova proposta i el que és la nostra alíquota de participació en el finançament del qual haurem de sufragar amb impostos, és clarament negativa, la qual cosa aprofundirà, en lloc d’alleujar, el nostre dèficit fiscal. Per a això, serà decisiu conèixer els detalls encara pendents. Així, des de la societat civil insular pensem que és necessari mantenir una actitud vigilant, proactiva i col·laborativa, com ja vam fer en el passat, per a poder passar de la cua a la mitjana en el model de finançament de 2009, i perquè els nostres representants polítics locals se sumin a l’acord per a aconseguir la millora real, estable i efectiva del finançament balear. En altres paraules, cal aprofitar aquesta finestra d’oportunitat per a assegurar que la nostra contribució a la necessària cohesió territorial no impedeixi finançar de manera adequada els nostres serveis públics fonamentals.
Per tot això, els Cercles d’Economia de Menorca i Mallorca manifesten públicament el seu suport i col·laboració amb altres agents socials, partits polítics i el Govern d’Illes Balears, tal com es va fer en 2009, per a afrontar la negociació proposada pel Govern d’Espanya. L’objectiu és aconseguir un finançament adequat i just per a les persones d’aquestes illes, que inclogui les variables comentades que afecten la realitat insular, que permeti al seu torn contribuir a la solidaritat interterritorial, millorar el bé comú i enfortir l’estat de benestar, amb rendició de comptes, permanent i transparent, davant els ciutadans. Ens juguem molt en això.
Palma, 26 de gener de 2026
