Perquè el món en el qual hem viscut durant tres mil anys, des dels esplèndids i increïbles textos d’Heròdot o d’Homer fins avui dia, ha estat un món coherent, concèntric, com una diana que es correspongués amb el nostre sentit mateix en el món: una civilització centrada en la cultura, una cultura centrada en l’art, les arts centrades en la literatura i la literatura centrada en la poesia. En el nucli de la poesia, finalment, que és el nucli de la condició humana, es troba el lirisme. Ell és la cisterna d’or líquid del nucli de la humanitat, la substància que cercam a tot arreu, en cada esforç humà, des de les Matemàtiques fins a la Filosofia, des de la Literatura fins a la Física quàntica, des de la Matemàtica a la Teologia, perquè el lirisme representa la gràcia universal.”
Mircea Cărtărescu
Amb motiu de la Diada de Sant Jordi, es va organitzar una trobada d’autors per posar veu a poemes de:
- Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911)
- Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854 – Palma 1922)
- Joan Alcover i Maspons (Palma, 1854-1926)
- Josep Carner (Barcelona, 1884 – Brussel·les, 1970)
- Maria Antònia Salvà i Ripoll (Palma,1869 – Llucmajor, 1958)
- Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924)
- Carles Riba (Barcelona, 1893-1959)
- Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Palma, 1913 – El Brull-Barcelona, 1938)
- Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 – Barcelona, 1985)
- Josep Mª Llompart i de la Peña (Palma, 1925-1993)
- Blai Bonet (Santanyí, 1926-1997)
- Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 – València, 1993)
- Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 – Vic, 2003)
- Miquel Àngel Riera (Manacor, 1930-1996)
- Damià Huguet (Campos, 1946-1996)
Maria Antònia Perelló introduí cada un dels poemes amb referències i trets característics dels homenatjats.
Per part seva, Pere Rosselló, Victòria Secall, Elisenda Farré, Aina Ferrer, Àngels Cardona i Maria Gràcia Vila varen recitar els versos més reconeguts dels poetes de la nostra terra.
