Una delegació del Cercle d’Economia de Mallorca ha acudit a la presentació del Projecte de llei de Pressupostos per 2019 que se celebrava, aquest matí, a la sala de conferència de l’edifici Ca n’Oleo de Palma. Conjuntament amb altres 19 institucions, els socis del Cercle, han escoltat amb atenció les explicacions que la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques, Catalina Cladera, ha ofert sobre les característiques més rellevants dels pressupostos del 2019.
Les grans xifres del pressupost
Un projecte de llei de pressupostos generals de Balears que ascendeix a 5457,75 milions d’euros i que s’ha vist augmentat un 8,96% (448,98 milions) respecte al 2018. Una xifra que segons el vicepresident del Cercle, Luís Quetglas, “ha de ser administrada de manera eficient” si volem que la nostra comunitat creixi i es desenvolupi pròsperament.
Cladera durant la presentació ha afirmat que estem davant “un pressupost que permet al Govern disposar de més despesa social que mai”, ja que està previst que superi els 3000 milions d’euros en 2019, i “consolidar així, també, l’augment de les inversions públiques”. L’increment en polítiques socials i inversions públiques des de 2015 supera el 33% i el 50% respectivament. “Estem parlant de xifres molt importants, esperem veure posteriorment justificat aquest gran desemborsament i sobretot que sigui notable en la societat i en les infraestructures de la illa” han advertit des del Cercle.
Educació
En l’àmbit educatiu cal destacar la rebaixa que es produirà en les taxes universitàries de la UIB. Una reducció d’un 10% en els preus dels estudis de grau i d’un 15% en el cas dels masters en el curs 2018-2019. L’educació és un punt rellevant en la història del Cercle. “Qualsevol mesura que afavoreixi l’entrada dels nostres joves a l’ensenyament superior i universitària ens satisfà. Necessitem una joventut ben formada per poder prosperar com a societat” han afirmat des del Cercle.
A més, també aquests pressupostos també incorporen l’ampliació de la deducció implantada a través del pressupost de 2018 de despeses en estudis superiors en centres situats fora de la illa de residència, de fins a 1.500 euros per estudiant i any. L’única cosa que no canvia són els paràmetres per poder accedir a aquesta ajuda.
El deute públic de les illes
Segons les dades aportades per la conselleria el deute públic de Balears caurà fins al 26,8% del PIB a la fi de 2019, un punt i tres desenes per sota del límit marcat del 28,1%. “El deute que afecta a les nostres illes ha de ser vigilada, no ens permet relaxar-nos si volem créixer” han assegurat des del *Cercle.
Quetglas ha afirmat que des del Cercle s’analitzarà l’increment del finançament dels consells insulars, en un 18,5% (425,59 milions d’euros) en total 66,55 milions més que en 2018, “hem d’estudiar al fet que es va a destinar aquests diners”.
Objectiu d’estabilitat pressupostària
Segons la conselleria Balears ha complert per segon any consecutiu els objectius d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. A més Cladera ha informat que les infraestructures de caràcter social, les infraestructures sanitàries i educatives, la xarxa de dependència i el pla d’habitatges socials tindran efectes preferents d’actuació. Aclarint també, que l’últim acabo esmentat es veurà impulsat pels fons que provenen de l’impost del turisme sostenible (Ecotaxa), un fet que des del Cercle tenen constància que ha generat certa confusió. “Ens agradaria que el Govern aclarís a la ciutadania a quins projectes es pot destinar els diners recaptats per l’ecotaxa, perquè és millor tenir una població informada que una que es mou pel desconeixement”.
