Condonació del deute de les comunitats autònomes
I. Introducció
La història dels sistemes de finançament – en el nostre Estat conviuen dos models amb lògiques molt diferents, el règim foral i el règim comú– és una història inacabada i postergada, de controvèrsies i successives reformes, en part a causa de la complexitat de compatibilitzar interessos i visions molt distintes. A les illes Balears, des de 1983, també ha estat una història d’infrafinançament persistent i reconegut fins a 2009, seguida de reivindicacions intenses des del principi, però també una història de com el compromís ciutadà, el rigor, la determinació i la col·laboració honesta entre la societat civil i els representants polítics democràticament triats van aconseguir acostar-nos –amb la participació molt activa del Cercle-, des de la cua del sistema, “a la mitjana”; és a dir, a rebre “un finançament més adequat i pròxima a la justa, tenint en compte, en particular, el fet insular”, un aspecte previst per la Constitució de 1978 i recollit en el seu article 138.1.
El sistema, que es va aprovar en 2009, va caducar en 2014, i onze anys i diverses legislatures després, amb dues crisis de gran importància (recessió i coronavirus) , continuen les disfuncions i les visions diverses entre els territoris. En aquesta situació el Govern d’Espanya ha aprovat fa unes setmanes l’Avantprojecte de Llei que permet a l’Estat assumir 83.252 milions d’euros de deute de les Comunitats Autònomes (1.741 milions a Balears), una mesura que afecta només les autonomies de Règim Comú i que, en teoria, suposa un estalvi estimat de 6.700 milions d’euros en interessos per a totes les Comunitats.
No podem oblidar que el sistema de finançament autonòmic és, en definitiva, el que determina els recursos disponibles per a finançar els pilars dels Serveis Públics Fonamentals transferits (Sanitat, Educació, Protecció social) i, per tant, la seva disfunció té conseqüències no sols econòmiques (amb més o menys diferències de recursos per habitant), sinó també socials i polítiques. És, també, un instrument de solidaritat entre territoris. Per això i perquè transcendeix a legislatures i a partits, només es pot construir amb una actitud de consens, sobre la base de la simplificació i de la transparència –i de la seva avaluació; actitud que sempre ha mantingut el Cercle d’Economia de Mallorca i amb la qual s’escriu aquesta nota d’opinió.
Convé no oblidar tampoc que el territori insular Balear va ocupar el furgó de cua fins a l’any 2009 i que, en gran part, el deute autonòmic no pot atribuir-se a una política local desencertada – d’uns o d’altres governs- sinó fonamentalment a factors externs (infrafinançament crònic acumulat, creixement demogràfic intensiu -amb necessitat d’infraestructura i professionals-, inversions deficitàries, crisis financeres hipotecàries, efectes del fet insular, etc..). Sembla clar que hagués estat preferible, una anàlisi més rigorosa de la condonació que contemplés totes aquestes variables i altres que influeixen en les Comunitats peninsulars i en les insulars per la seva singularitat reconeguda.
També hem defensat al Cercle, i des de sempre, la necessitat de l’avaluació de l’eficàcia i eficiència de la gestió pública, d’evitar duplicitats i d’optimitzar els recursos. I per descomptat, atenent ala recent aprovació pel Consell de ministres del 2 de setembre de 2025, del “Avantprojecte de Llei de Mesures Excepcionals de Sostenibilitat Financera per a les Comunitats Autònomes de Règim Comú”. Aquesta suposa una mesura “inèdita” i “excepcional”, i que amb la seva acceptació permetrà reduir, les despeses financeres de la Comunitat balear. No s’entendria per la ciutadania, per tant, que no se sol·licités i s’acollís a aquesta condonació.
II. Les Dades
Intentant doncs aportar claredat aquí van algunes xifres:
Segons dades del Banc d’Espanya les Comunitats Autònomes tenen un deute de 330.000 milions d’euros, el 21,1% del PIB, dels quals corresponen a Balears 8.661 milions que suposes el 18,8% del nostre PIB.
La diferència entre el que deuen unes i altres CCAA és molt gran: des de València – juntament amb Múrcia la Comunitat pitjor finançada – que deu el 40,07% del seu PIB; a La Rioja – després de Cantàbria la millor finançada – que deu el 14,5%. Les Comunitats Forals, Navarra i el país Basc, gaudeixen d’un finançament privilegiat molt per sobre de la mitjana i estan molt poc endeutades.
El Govern d’Espanya va negociar amb ERC un acord d’investidura, on es comprometia a condonar part del deute de Catalunya. La proposta del Govern ha estat condonar a totes les CCAA 83.000 milions, dels quals correspondrien a Balears 1.741 milions, un 20,3% del deute balear.
L’Estat assumiria la titularitat dels referits 1.741 milions en el moment del seu venciment. Aquesta condonació no està subjecta a cap condició. Una vegada aprovada la llei orgànica corresponent cada CCAA ha de sol·licitar expressament la condonació per a fer-la efectiva.
En primer lloc, analitzem quina és la causa de l’enorme deute de les CCAA.
L’Estat del Benestar: la sanitat, l’educació i els serveis socials, així com les infraestructures públiques de la nostra Comunitat Autònoma es financen majorment, d’una banda, amb: els recursos que rebem del Sistema de Finançament, i d’altra banda, amb els de les Inversions de l’Estat consignades anualment en els Pressupostos Generals de l’Estat.
Recordem que Balears va estar infrafinançada des del moment mateix del traspàs de competències. La llei orgànica finançament de les CCAA, des de la seva aprovació en 1.980, discriminava a Balears amb un finançament per càpita vint-i-un punts percentuals per sota de la mitjana. Aquesta situació es va mantenir fins a l’any 2009, any en què la reforma del Sistema de Finançament ens va acostar en termes nominals a la mitjana del sistema. L’infrafinançament és la font principal dels 8.661 milions € del deute actual.
El Sistema de Finançament actual, aprovat l’any 2009, arrossega una sèrie de deficiències greus, entre les quals destaquem:
– Distribueix els recursos de manera desigual. Segons les dades del propi Ministeri, la diferència entre la millor finançada – La Rioja- i la pitjor finançada – Murcia – és de 23 punts percentuals. Tenim un problema d’equitat.
– No garanteix a totes les CCAA tenir els recursos suficients per a sufragar les despeses de l’estat del benestar, de manera que en moltes CCAA el deute continua augmentant i continuarà aumentan possiblement després de la quitació.
– No considera en el seu càlcul les diferències de capacitat de compra de cada CCAA ni les fortes variacions de població registrades.
Pel que fa a les Inversions de l’Estat la discriminació ha estat clamorosa. L’any 2018 el Govern quantificava en gairebé 1.800 milions de €, xifra molt pròxima a l’import del que es condona, la qual cosa ha deixat d’invertir l’Estat a Balears en els últims deu anys per no estar la nostra Comunitat en la mitjana d’inversió estatal per habitant.
III. Conclusions
Resulta evident que el deute que en l’actualitat suporta Balears prové bàsicament de: l’infrafinançament endèmic que genera el Sistema de Finançament Estatal, de l’enfonsament de la recaptació provocat per la Gran Recessió durant els anys 2009 a 2014, de la mínima dotació pressupostària de les inversions de l’Estat, del desequilibri vertical en els ingressos recaptats per una i una altra Administració, i de l’enorme augment de la població registrat – un 54% des de l’any 2.000 -.
El càlcul de la quantitat a condonar el fa el Govern sobre la base del seu càlcul de l’impacte que va provocar la Gran Recessió, període que abasta del 2009 al 2023, en els comptes de les CCAA, que es van veure obligades a endeutar-se més del que podien. A la quantitat resultant li aplica uns ajustos addicionals.
L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal considera que la quitació del deute suposaria un estalvi d’interessos acumulats fins a 2.030 de 15.657 milions de €. L’estalvi que li correspondria a Balears en aquest període seria de 299 milions d’euros.
Encara que perquè aquest estalvi el puguin gastar les CCAA en altres partides de despesa corrent s’haurien de modificar “les regles de despesa”.
Davant aquesta situació considerem que:
1. Encara que l’ideal, segons la nostra visió, seria escometre la reforma integral del Sistema de Finançament Autonòmic conjuntament amb el deute, la publicació recent de l’avantprojecte de Llei orgànica amb caràcter excepcional per a la condonació de les CA, pressuposa que aquest no serà el cas i Balears haurà de pronunciar-se.
2. Des de la perspectiva balear, la condonació del deute no és un regal; no deixa de ser un pagament retardat de l’Estat del finançament que no va transferir en el seu moment. Un acte de justícia per a compensar l’infrafinançament acumulat
3. Des de l’òptica de l’equitat, la condonació és necessària, encara que el criteri de càlcul del repartiment de la quitació no resulta raonable. Semblaria més lògic que es fes sobre la base de l’infrafinançament ocasionat a cada Comunitat per la insuficiència del Sistema. Considerem que el debat polític hauria de centrar-se en si el criteri del Govern Central per a calcular l’import del que es condona a cada Comunitat és raonable, i no en si escau o no la condonació.
4. La quitació hauria d’estar inserida i condicionada a una reforma del finançament que millorés la responsabilitat fiscal, la disciplina en la despesa i la bona governança tributària.
Si el Govern central no assumeix que el prioritari i substancial és la reforma de Sistema de Finançament en el seu conjunt, i decideix començar per la condonació del deute, considerant que l’import dels interessos no pagats del deute condonat estarà a lliure disposició de les CCAA, ha de resultar compatible la crítica al procediment i criteris de condonació amb la sol·licitud i acceptació d’aquesta condonació. No s’entendria d’una altra manera per part de la ciutadania.
Palma, 14 novembre 2025
