El tràfic i el consum d’espècies salvatges dispara les pandèmies
por Xavier Pastor. Biòleg
Per moltes de les persones que compartim determinada visió del mon i de l’època en la que ens ha tocat viure, hi ha dos aspectes de la pandèmia del COVI-19 que son especialment interesants des del punt de vista ambiental. El primer analitza el paper del comportament humà front altres essers vius com origen de les pandèmies. L’altra aspecte, que ve a ser el revés de la moneda, se centra en la notable capacitat de resiliència i recuperació que mostren les espècies quan deixem d’interactuar agressivament contra elles. En paraules mes simples, quan deixem de matar-les, enverinar-les, cremar-les, capturar-les o destruir el seu hàbitat. El confinament a que la humanitat està sotmesa aquestes setmanes ens permet observar animals salvatges als carrers de moltes ciutats, al temps que constatem com els nivells de contaminació per emissions de gasos tòxics se redueixen de forma espectacular.
Hi ha un important grau de consens: la destrucció de la biodiversitat facilita el desenvolupament de les pandèmies. La simplificació dels ecosistemes, causada per la creixent humanització del planeta, comporta una reducció d’espècies i una constant perduda de biodiversitat. Desapareixen espècies intermèdies que ens protegien i quedem en contacte amb altres formes de vida salvatges amb les que normalment no ens relacionàvem. Això ens deixa exposats a organismes que fins a les hores vivien a unes hàbitats naturals més distants. Entre ells hi ha un nombre creixent de virus que se transmeten a l’espècie humana cada vegada amb mes freqüència i virulència. S’estima que hi ha més d’un milió i mig de virus sense descobrir a les zones més recòndites del planeta. La desforestació i el comerç i consum d’espècies exòtiques els acosten gradualment a les poblacions humanes. En el cas que ens ocupa, la línia d’investigació prioritària apunta al pangolí, junt amb una espècie de ratapinyada, com els vectors de la propagació del virus. En qualsevol cas, haurien estat les activitats humanes com la desforestació i l’existència de “mercats humits”, llocs a on es trafica i es consumeixen els animals salvatges, els que haurien facilitat el contagi a les persones.
