Petros Márkaris. A continuación concierto de Josep Tero

AFORO COMPLETO.

LA GRÈCIA DE PETROS MÀRKARIS. 

JOSEP TERO, KAVAFIS EN CONCERT

Cicle de conferències: ” Un Mar de Cultures”

Conferència i concert a les 19.30h a la Fundació Sa nostra

El drama dels refugiats, que segueixen morint a la Mediterrània en el seu afany per arribar a una Grècia empobrida i intervinguda econòmicament, la crisi profunda que travessa aquest país —que, lluny de ser només econòmica, és també moral i de valors—, el futur incert de Grècia en el marc d’una Unió Europea que cada cop es regeix més per criteris exclusivament econòmics i el reflex de tota aquesta problemàtica en les seves novel·les seran els eixos centrals de la conferència-col·loqui que oferirà Petros Màrkaris a sa Fundació Sa Nostra, de Palma, el dimecres 5 de juny a les 19.30 h., del vespre.

El col·loqui amb Petros Màrkaris —que serà conduït i traduït per l’hel·lenista català Eusebi Ayensa— es clourà amb un concert del cantautor Josep Tero, qui, acompanyat del músic Josep Maria Borràs, presentarà el seu disc Kavafis en concert, en el qual ha musicat diversos poemes de Konstandinos Kavafis (1863-1933), el més gran poeta grec contemporani. Les versions musicals de Tero dels poemes Al moll, De dins del calaix, Nits de gener, El gat i Cos meu, recorda es basen en traduccions catalanes del poeta d’Alexandria realitzades per Carles Riba, Joan Ferraté, Alexis Eudald Solà i Eusebi Ayensa. Aquestes versions es completen amb les que va fer Lluís Llach dels poemes Itaca i Un vell, que, sota els títols de Viatge a Itaca i A la taverna del mar, van tenir una àmplia difusió tant a Catalunya com a l’estranger ara fa més de quaranta anys.

L’entrada a ambdós actes serà lliure.

Organitza:

Col·labora:

Petros Màrkaris (Estambul, 1937)

Cursà economia a Atenes, Turquia, Alemanya i Àustria. Ha traduït al grec el Faust, de Goethe, i obres de Bertold Brecht, Thomas Bernhard i Arthur Schnitzler. La fama li ha vingut, però, de les seves novel·les policíaques protagonitzades pel detectiu Kostas Kharitos: Notícies de la nit (1995), Suïcidi perfecte (2004), L’accionista majoritari (2006), Mort a Estambul (2008) i, sobretot, l’anomenada Trilogia de la crisi: Amb l’aigua fins al coll (2010, premi Pepe Carvalho 2012), Liquidació final (2011) i Pa, educació, llibertat (2012), a la qual va seguir Fins aquí hem arribat (2015) i Offshore (2016). El volum La mort d’Ulisses (2015) aplega diversos relats sobre l’emigració forçosa, de trista actualitat a Grècia amb la recent arribada de milers de refugiats, sobretot sirians. En la seva darrera novel·la, Universitat per a assassins (2018), el comissari Kharitos ha de resoldre un crim relacionat amb la universitat i la política.

Col·labora habitualment amb la premsa grega i alemanya. Alguns dels seus articles sobre la crisi que afecta el seu país han estat traduïts al castellà i aplegats en el volum L’espasa de Damocles (2012).

Ha estat guionista o coguionista de les pel·lícules Dies de 1936, Alexandre Magne, El pas suspès de la cigonya, La mirada d’Ulisses i L’eternitat i un dia, de Theo Anguelópulos, i d’Esperant els núvols, de la cineasta turca Yesim Ustaoglu.

Josep Tero (L’Escala, 1951)

Cantautor català que va irrompre a l’escena musical als anys 80, com un dels màxims exponents de l’anomenada «segona generació» de la cançó en català. Va debutar davant del gran públic el 1982, en un concert amb Lluís Llach i Marina Rossell, i, des d’aquell moment, ha actuat arreu dels Països Catalans i a altres indrets d’Europa i dels Estats Units. La seva obra destaca per la tasca de divulgació de la poesia grega i catalana i de la cançó tradicional, així com pel seu compromís amb la defensa del medi ambient i les llibertats individuals i col·lectives, sempre amb una gran qualitat musical.

A l’espera del seu onzè treball discogràfic sobre música tradicional sefardita i cants de trobador, la seva discografia abasta els LP Batecs d’ocells (1986) i Raval (1990), i els CD Primeres cançons (1993), Lladre d’amor (1995), Camins de tarda (1998), Sal (2001), Et deixaré la veu (2002), Fronteres (2009), D’un mateix mar (2014) i Kavafis en concert (2016).

Al llarg de la seva trajectòria artística ha actuat i treballat amb cantants i músics com Lluís Llach,  Marina Rossell, Georges Moustaki, Maria del Mar Bonet, Nena Venetsanu, Manos Rassulis,  S’Albaida, Khristos Tsiamulis, Inma Serrano,  Laurentis Makheritsas, Joseba Gotzon i Maria Faranduri, entre d’altres